Clàudia Clavell va néixer l'any 1971 a Granollers, els pares es van moure diverses vegades de casa, i aquest fet la va marcar profundament. Va viure en mig del camp, en una zona encara no urbanitzada, després en una casa antiga de Granollers, on s'hi sentien esperits a cada volta i també en una masia tradicional catalana, aïllada i envoltada de natura... els canvis i els contrastos la van acompanyar sempre, encomanant-la d'una nostàlgia molt definida per tot el que anava quedant enrere.
Va començar a fer fotos de ben jove, amb una Olympus compacta, la càmera familiar amb la que retratava tot el que succeïa al seu voltant. Sempre amb l’Olympus a la bossa, va fotografiar els 80 i els 90, la seva joventut, la dels seus amics, retrats d'una època, sense tenir cap idea de fotografia ni d’art, només pel plaer de congelar el temps i guardar un record d'aquells dies.
A les portes del canvi de segle va adquirir la seva primera càmera reflex, una Minolta i es va inscriure a un curs de fotografia bàsica. Sense tenir molta consciència d'aquest fet, va començar el seu llarg viatge com a fotògrafa aficionada.
Va viure la fotografia analògica amb paciència i anhel, i el primer que va fer en independitzar-se, va ser triar l'espai per la seva habitació fosca de revelat. Els químics es van acabar amb el seu primer embaràs... però va arribar l'era del digital, i el seu nou equip, la Canon 300D.
I va ser quan en complir els 40 anys va decidir donar una volta a la seva vida, va deixar la seva professió de comptable per dedicar-se totalment al que més li agradava.
Va estudiar fotografia a l'Escola Universitària ERAM (Universitat de Girona) i va comprar l'equip professional que necessitava.
Fins ara, s'ha dedicat a fer tota mena de treballs fotogràfics, compaginant els encàrrecs i les classes de fotografia en una escola d'art, amb projectes personals, més artístics, on pot canalitzar i descarregar totes les necessitats expressives que sorgeixen.
Les seves fotografies més intimistes, parlen del seu món interior, sempre ha sigut una gran consumidora d'històries i la literatura i el cinema han alimentat el seu imaginari, combinant tot aquest univers d'icones, amb pors i clixés socials, sempre amb estètiques molt pictòriques.