LLUM
[18 Febrer 2020]
Ens trobem per primera vegada amb la Clara per conèixer la casa de l'àvia i explorar els seus racons.
Passegem per les habitacions, obrim portes, finestres, deixem entrar la llum i, entre records, imaginem les fotografies que podem fer.
Són espais amb caràcter, amb aroma a antigor. Ens omplim de la llum tèrbola que entra per les finestres, envoltades de melangia i d'un respecte profund per cada pedra, per cada objecte que toquem i acariciem amb els ulls.
Prenc unes instantànies, per recordar racons i projectar les fotografies que vull fer.
En marxar, la Clara se m'apropa i em pregunta amb un somriure còmplice als ulls: T'agrada llegir, oi?. I em deixa un llibre, "LLUM" d'Elisabet Riera, la història de dues dones i una casa.
El MUSSOL
[8 Octubre 2020]
Primera sessió de fotografies amb la Clara, només entrar a la casa, ens hi trobem un mussol que s'hi ha quedat tancat.
Sembla una figureta més entre els records de l'àvia, però espantat, surt per la porta tan aviat com pot.
Hem fet la sessió envoltades d'animals i insectes, i el fet sorprenent de trobar un mussol, ha activat el meu imaginari i he estat especialment atenta a l'aranya que camina per la paret, a les oques que protesten des del galliner, als gatets que miolen cridant a la mare per la finestra de l'habitació empolsinada, a la cuca que fuig esperitada en aixecar un llençol...
He recordat en Wajdi Mouawad, i m'he imaginat com ell hagués escrit la nostra història:
El gos de la família ens descriuria el passeig que hem fet fins a l'entrada de la casa, i com la construcció resta immòbil i silenciosa als nostres limitats sentits. El mussol explicaria com hem entrat carregades d'artefactes i rialles, obrint portes i finestres, deixant entrar aire nou i oferint forats pels quals escapar del seu captiveri. L'aranya de potes llargues ens dibuixaria el pentinat de la Clara amb detall, filant cada cabell i cada volta del seu monyo. Imagino com les oques cridaneres xisclarien els nostres silencis i algun secret a l'efímera llum de la tarda.
Un món paral·lel, que com en un sota bosc ple de vida, ens perfila detalls que segurament passen desapercebuts a primera vista.
Fent aquestes reflexions, veig com d'humanes i limitades som. Però com va dir la meva estimada Shirley Jackson, fins i tot les aloses i les cigales somien.
