Un projecte fotogràfic-literari i emocional
amb Joan Daranas Llopart
D'una manera o altra, totes les meves fotografies són autoretrats.
Tot i que no parlen de mi, parlen de com veig el món, i sobretot, com l'imagino.
Sempre m'ha captivat el passat, potser per això les meves imatges tenen un aire mesmèric.
Són instantànies d'un somni, bocins de la memòria o invencions del subconscient.
Contraposo foscor i dolçor, utilitzant textures i colors orgànics, per crear atmosferes oníriques.
Sovint utilitzo el temps com a referent, com un punt on tot queda congelat i t'empeny endavant o endarrere, creant narratives que parlen de pors ancestrals, de l'essència de la feminitat en el seu sentit més arcaic, evocant la seva presència amb sinceritat i misteri.
Crear i mostrar aquestes imatges, pot ser una catarsi emocional que em porta per camins insospitats, un espai d'autoexploració interior.
En aquest projecte, les imatges s’intercalen amb les lletres de Joan Daranas. Són petits poemes rebuts per whatsapp, inspirat per les meves fotografies, en Joan invoca a les seves muses i reinterpreta les meves narracions.
