Memento, més enllà d'un projecte fotogràfic sobre retrats, proposa un exercici d'introspecció personal, un viatge a través d’objectes que poden semblar una andròmina o una relíquia empolsinada, però que estan emocionalment lligats a la persona fotografiada.
Retrato persones amb objectes estimats, alguns dels quals són d’herència familiar, altres records personals d’infantesa o joventut... detonadors de converses que permeten parlar del passat a través dels objectes que li van sobreviure.
Jugo amb les persones retratades, les faig recordar, rebuscar en el fons del seu armari, connectar amb aquella persona o moment especial, i al final del seu viatge capturo la seva melangia, la seva alegria o el seu dol.
Exploro cada retrat per separat, cerco el fons, la llum, el color i l’estètica segons l’ànim del tàndem persona-objecte. Tot i que segueixo un flux similar de treball, la mirada i el resultat són únics, perquè cada història mereix ser explicada amb el seu llenguatge. Tanmateix al llarg de les sessions fotogràfiques i les trobades prèvies amb les persones retratades, observo com segons l'edat, la relació amb els mnemobjectes (*) canvia significativament. Amb nens i gent molt jove, la seva reacció és purament lúdica, no hi ha càrrega emocional, s'enfronten al retrat amb curiositat i ganes de joc. En canvi, amb gent de més edat, el caràcter del treball canvia significativament. Les persones es mostren fortament lligades als objectes, i els tracten de manera quasi religiosa. Aquest fet em fa transitar per camins amb estètiques molt icòniques, tant religioses com paganes, que al·ludeixen a l’objecte com si fos quelcom sagrat.
Memento explora la poètica dels objectes com a residus simbòlics que reivindiquem en un exercici personal d'arqueologia emocional.
En aquest acte d’encarnar-los, apoderem l'objecte i el vincle que ens hi uneix, i la fotografia esdevé per si mateixa una nova unitat memètica de transmissió cultural, familiar i social. Tant és així, que puc plantejar si fotografio la persona, o realment qui preval és el mateix objecte, que s’incorpora en aquest reduït espai 5x7 que emmarca la imatge, definint-la, complementant-la i integrant-la.
Memento és un retrat que ens parla del record de l'absència, un homenatge al passat i alhora una vanitas contemporània que evoca amb el seu propi llenguatge la relativitat del sentit de possessió, també subjecte al pas del temps.
(*) [Mnemobjecte] Objecte i memòria (Agència el Solar http://agenciaelsolar.org)
EXPOSICIÓ DE "MEMENTO" A FINEART IGUALADA 2020
