Aquest projecte neix arran del meu projecte MEMENTO, on retrato persones amb objectes estimats. Un dia, en una conversa amb la Clara, em comenta que el seu "objecte estimat" és una casa sencera. Comencem a donar forma al projecte perquè veiem que el tema dona per molt. Aprofitant que ella és escriptora, tenim el pensament de treballar conjuntament i complementar-lo amb els seus escrits.
STATEMENT
Palatio Meserata apareix per primer cop en escrits de l'any 940, a dia d'avui s'anomena Marata i una de les seves construccions emblemàtiques és Can Torrassa on hi han viscut quatre generacions de dones de la família Parera
Aquest projecte pretén ser un viatge al passat i a la memòria familiar on, a través de la néta i en format d'imatges i textos, copsarem l'essència de l'àvia, que ens conduirà tant a records molt personals, com a imatges que ens apropen als costums i tradicions més comunes del nostre territori.
Serà un passeig per l'interior d'una de les masies històriques de Marata, en que la nostàlgia traspua a cada racó i objecte que encara trobem entre les parets d'aquest indret on les reminiscències i veus del passat tenen més pes que mai.
A través dels espais i racons on l'àvia hi feia vida, la néta recorda la tendresa, la companyia i la força d'aquesta construcció com a nexe entre elles dues. Un sentiment molt particular que esdevé universal per a totes les persones que han perdut algú estimat.
L'any 2019, recordem el centenari del naixement de l'àvia, aquest projecte fotogràfic-literari, vol ser un homenatge a ella, en format d'un relat visual i poètic com a medi per preservar la memòria històrica i familiar. Conscients del valor que té el territori, les costums i les persones que ens han precedit, l`àvia de la Clara pot arribar a ser l'àvia de totes.
El projecte consisteix en una sèrie de retrats a la néta, realitzades dins o fora de la masia. Cada imatge anirà acompanyada d'un text.
Les imatges volen ser molt pictòriques, amb tons orgànics i llum natural. La narrativa ens ha d'infondre la nostàlgia de la mort de l'àvia a casa seva, la seva absència i alhora la seva presència, mitjançant la figura de la seva néta, de llums, d'ombres i d'objectes que la poden representar.
Els textos seran escrits i inspirats en la fotografia resultant.
La força del projecte recau en l'absència-presència de l'àvia, en la joventut i energia viva de la seva néta i en la construcció de Can Torrassa, com a símbol inamovible i perdurable del nexe entre les diferents generacions.
Clàudia Clavell :|: Clara M. Clavell
Jo em pregunto... podem fer nostres els records d'altres persones?
La memòria és un acte de fe,
parlem del passat des de el present amb la mirada posada en el futur.
